Premi de poesia Manel Garcia Grau_ Premis de la Mar.
Mulla't! Participa!
dilluns, 28 d’abril del 2008
divendres, 25 d’abril del 2008
Plany de la dona-icona, Meritxell Cucurella-Jorba
El plany de la dona-icona altrament dita madam silicona, una mena de dona prèvia a o al marge de la revolució per la igualtat perquè ella senzillament no és o és com un gerro de cristall de Murano que hom col·loca sobre la taula del menjador, per decoració
dona dóna dona dona dóna dona dona dóna dona
dona
dona
dona
i
GLUPS
la dona de plàstic
la veureu passar a les vuit quaranta-tres
és la rossa tenyida
de pestanyes quilomètriques
llavis adotzenats i
pits i cul de goma
és la dona-icona
la madam silicona
marededéu de la superficialitat
que passa segura
clavant talons
mirant qui la mira
s'exhibeix cofoia
com un animal de zoo
espècie en vies de proliferació
espècie no
no no
no
no
no
falsa fosca falsa rossa
talla trenta-sis
res per dinar res per sopar
guapa només de lluny
falsa per fora
i buida per dins
pobre rica dona-icona
que devota posa un ciri perquè déu o qui sigui
li conservi cara i cos
mentre arreu hi ha dones que resen perquè fills i marits
els sobrevisquin en passar Tarifa o Arizona
ai madam silicona
no has après res
i què pots aprendre amb aquest teu cervell minoritzat?
ets només un bell paradigma d'imbecil·litat
ets una sopa instantània que no té gust de res
dissabte, 19 d’abril del 2008
Lengua KATEYANA
En vista de la evolución del castellano, debido a los mensajes por teléfonos móviles, la Real Academia de la Lengua difundirá la reforma ortográfica 2008, que hará del español la lengua universal de los hispanohablantes. Me han mandado un documento que revela dicha reforma. Hará mucho más simple el castellano y pondrá fin a los problemas de países iberoamericanos. De acuerdo con el expediente secreto, la reforma se introducirá en las siguientes etapas anuales:
a) Supresión de las diferencias entre c, q y k. Komo despegue del plan, todo sonido parecido al de la k (este fonema tiene su definición téknika lingüístika, pero confundiría mucho si la mencionamos akí) será asumido por esta letra. En adelante se eskribirá kasa, keso, Kijote...
b) También se simplifikará el sonido de la c y la z para igualarnos a nuestros hermanos hispanoamericanos ke convierten todas estas letras en un úniko fonema s, Kon lo kual sobrarán la c y la z: "El sapato de Sesilia es asul".
c) Por otro lado, desapareserá la doble c y será reemplasada por x: "Tuve un axidente en la Avenida Oxidental". Grasias a esta modifikasión, los españoles no tendrán desventajas ortográfikas frente a otros pueblos hispanoparlantes por su estraña pronunsiasión de siertas letras.
d) Asimismo, se funden la b kon la v; ya ke no existe en español diferensia alguna entre el sonido de la b larga y la v chikita. Por lo kual, a partir del segundo año, desapareserá la v y beremos kómo bastará kon la b para ke bibamos felises y kontentos.
e) Pasa lo mismo kon la elle y la y. Todo se eskribirá kon y: "Yébeme de paseo a Sebiya, señor Biyar". Esta integrasión probokará agradesimiento general de kienes hablan kasteyano, desde Balensia hasta Bolibia. Toda b será de baka, toda b será de burro.
f) La hache, kuya presensia es fantasma en nuestra lengua, kedará suprimida por kompleto: así, ablaremos de abichuelas o alkool. No tendremos ke pensar kómo se eskribe sanaoria y se akabarán esas komplikadas y umiyantes distinsiones entre "echo" y "hecho". Ya no abrá ke desperdisiar más oras de estudio en semejante kuestión ke nos tenía artos.
g) A partir del terser año de esta implantasión, y para mayor konsistensia, todo sonido de erre se eskribirá kon doble r: "Rroberto me rregaló una rradio".
h) Para ebitar otros problemas ortográfikos, se fusionan la g y la j, para ke así, jitano se eskriba komo jirafa y jeranio komo jefe. Aora todo ba kon jota: "El jeneral jestionó la jerensia". No ay duda de ke esta sensiya modifikasión ará ke ablemos y eskribamos todos kon más rregularidad y más rrápido rritmo.
i) Orrible kalamidad del kastellano, en jeneral, son las tildes o asentos. Esta sankadiya kotidiana jenerará una axión desisiba en la rreforma; aremos komo el inglés, ke a triunfado universalmente sin tildes. Kedaran ellas kanseladas desde el kuarto año, y abran de ser el sentido komun y la intelijensia kayejera los ke digan a ke se rrefiere kada bokablo. Berbigrasia: "Komo komo? komo komo!"
j) Las konsonantes st, ps o pt juntas kedaran komo simples t o s, kon el fin de aprosimarnos lo masimo posible a la pronunsiasion iberoamerikana. Kon el kambio anterior diremos ke etas propuetas okasionales etan detinadas a mejorar ete etado konfuso de la lengua.
k) Tambien seran proibidas siertas konsonantes finales ke inkomodan y poko ayudan al siudadano. Asi, se dira: "¿ke ora es en tu relo?", "As un ueko en la pare" y "La mita de los aorros son de agusti". Entre eyas, se suprimiran las eses de los plurales, de manera ke diremos "la mujere" o "lo ombre". Despues yegara la eliminasion de la d del partisipio pasao y kanselasion de lo artikulo. El uso a impueto ke no se diga ya "bailado" sino "bailao", no "erbido" sino "erbio" y no "benido" sino "benio".
l) Kabibajo asetaremo eta kotumbre bulgar, ya ke el pueblo yano manda, al fin y al kabo. Dede el kinto año kedaran suprimia esa de interbokalika ke la jente no pronunsia. Adema, y konsiderando ke el latin no tenia artikulo y nosotro no debemo imbentar kosa ke nuetro padre latin rrechasaba, kateyano karesera de artikulo. Sera poko enrredao en prinsipio, y ablaremo komo fubolita yugolabo, pero depue todo etranjero beran ke tarea de aprender nuebo idioma resultan ma fasile. Profesore terminaran benerando akademiko ke an desidio aser rreforma klabe para ke sere umano ke bibimo en nasione ispanoablante gosemo berdaderamente del idioma de Serbante y Kebedo.
Eso si: nunka asetaremo ke potensia etranjera token kabeyo de letra eñe. Eñe rrepresenta balore ma elebado de tradision ispanika y primero kaeremo mueto ante ke asetar bejasione a simbolo ke a sio korason bibifikante de istoria kastisa epañola unibersa.
dilluns, 7 d’abril del 2008
Poesia de dones: mostres
Montserrat Abelló
( més sobre M. Abelló i dos poemes inèdits)
Maria Antònia Salvà
Laia Noguera
Nora Albert
Clementina Arderiu
Encarna Sant-Celoni
...i una web que inclou un complet poemari de dones.
Feliç lectura!
( més sobre M. Abelló i dos poemes inèdits)
Maria Antònia Salvà
Laia Noguera
Nora Albert
Clementina Arderiu
Encarna Sant-Celoni
...i una web que inclou un complet poemari de dones.
Feliç lectura!
diumenge, 30 de març del 2008
Consell de cadira
Si el teu pantaló té reblons estranys i escrius als blogs asseguda a una cadira de reixa, posa't un coixí i evitaràs quedar-te atrapada!
dijous, 14 de febrer del 2008
Et conec de res? Text de Florinda Salinas
Tens amics amb què vas alçar el món moltes vegades per a ensorrar-lo de nou i tornar-lo a bastir: això t'ocupava gran part de les nits de col·legi major. Als deu anys l'amistat creixia forta, alimentada amb el xiclet i el "bollycao". Hi has compartit jerseis, rímel i xicots: no podies viure sense aquestes amistats. La seua companyia feia de corifeu de la nostra existència.
On són ara? Tots aquells pels quals t'hauries jugat la vida es dispersaren amb el vent i amb el mercat laboral. Una resideix a Almeria, on el seu marit produeix tomaques d'hivernacle. Una altra és executiva d'una multinacional d'Atlanta. La tercera regenta un restaurant ecologista a Palafrugell. Quan hi ha reestructuració en l'empresa o traslladen al teu xicot a Kuala Lumpur, necessites algú qualificat perquè t'escolte! Agafaràs un vol xarter transoceànic per contar-li-ho a algú?
La vida va suplint les seues funcions i potser, qui et deixa diners quan t'han atracat al carrer és un rostre anònim a qui mai no havies vist. Si el cotxe fa plof a la carretera, el camperol avisa la grua.
Tu tenies amics! Passàveu les hores discutint de revolucions pendents. Però ara és la veïna qui arreplega els xiquets d'escola les vesprades en què la reunió de treball és convocada a les 5.
Què tenen en comú la infermera en pràctiques amb l'home connectat al respirador en la UCI? Res, però ella li apreta la mà. Per a ell, ella supera tots els amics de la infantesa i els companys de la maduresa. Ella és ara l'amistat suprema. La vida ens descol·loca a tots com en l'innocent joc de les cadires.
Encara recordes a la número 1 del teu rànquing d'amigues. Però les llargues vesprades al costat del gronxador només t'escolta una dona ja gran, que viu a soles. Potser, tu eres per a ella quelcom inexplicable, un illot de caliu enmig de la vida. No en sabem res, de reciprocitats, de les xarxes que entrecreuen les nostres vides.
U voldria nàixer, créixer i morir amb aquelles quatre persones que visqueren la vida junt a la nostra, però les persones que t'acosten un got d'aigua i t'abracen en un moment tràgic, qui són?
L'atzar o la providència les han situades a prop usurpant funcions que havíem reservat a uns altres. Són amics que no hem triat, ni tan sols els hem atrapat amb un ham a internet. No demanen permís per entrar en les nostre vides. Són com aquells ciclistes que pedalegen al costat nostre durant un tram, ens somriuen i desapareixen, amb una mà al manillar i amb l'altra dient adéu.
On són ara? Tots aquells pels quals t'hauries jugat la vida es dispersaren amb el vent i amb el mercat laboral. Una resideix a Almeria, on el seu marit produeix tomaques d'hivernacle. Una altra és executiva d'una multinacional d'Atlanta. La tercera regenta un restaurant ecologista a Palafrugell. Quan hi ha reestructuració en l'empresa o traslladen al teu xicot a Kuala Lumpur, necessites algú qualificat perquè t'escolte! Agafaràs un vol xarter transoceànic per contar-li-ho a algú?
La vida va suplint les seues funcions i potser, qui et deixa diners quan t'han atracat al carrer és un rostre anònim a qui mai no havies vist. Si el cotxe fa plof a la carretera, el camperol avisa la grua.
Tu tenies amics! Passàveu les hores discutint de revolucions pendents. Però ara és la veïna qui arreplega els xiquets d'escola les vesprades en què la reunió de treball és convocada a les 5.
Què tenen en comú la infermera en pràctiques amb l'home connectat al respirador en la UCI? Res, però ella li apreta la mà. Per a ell, ella supera tots els amics de la infantesa i els companys de la maduresa. Ella és ara l'amistat suprema. La vida ens descol·loca a tots com en l'innocent joc de les cadires.
Encara recordes a la número 1 del teu rànquing d'amigues. Però les llargues vesprades al costat del gronxador només t'escolta una dona ja gran, que viu a soles. Potser, tu eres per a ella quelcom inexplicable, un illot de caliu enmig de la vida. No en sabem res, de reciprocitats, de les xarxes que entrecreuen les nostres vides.
U voldria nàixer, créixer i morir amb aquelles quatre persones que visqueren la vida junt a la nostra, però les persones que t'acosten un got d'aigua i t'abracen en un moment tràgic, qui són?
L'atzar o la providència les han situades a prop usurpant funcions que havíem reservat a uns altres. Són amics que no hem triat, ni tan sols els hem atrapat amb un ham a internet. No demanen permís per entrar en les nostre vides. Són com aquells ciclistes que pedalegen al costat nostre durant un tram, ens somriuen i desapareixen, amb una mà al manillar i amb l'altra dient adéu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)