"A mon pare no el volien en casa de ma mare. I festejaven d' amagat. I a ma mare a sa casa li feien el cap com una tarumba. Que si d'on era, que si d'on venia, que si el futur, que si el passat...Allò semblava la lliçó de Gramàtica."
"La primavera em donava la sensació que tot en aquest món estava bé".
"Vaig aprendre que els antics celebraven sant Joan amb fogueres. I jo pensava que els antics encara existien."
1 comentari:
"Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors,
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor..."...!?...
para ti...Carmina!
Publica un comentari a l'entrada