dimarts, 1 de novembre del 2011

Què sent un guardonat amb el Premi Sambori?

D'haver estat premiat amb el Premi Sambori, David Porcar ens diu açò:

<< Per a mi el sambori va ser com una gran festa, lluny de qualsevol competivitat ni re sper l'èstil. Com en familia vaja.
Recorde que els actes d'entrega de premis no m'agradaven (ni m'agraden ara), no obstant aquell sí. La gent era molt amable i el fet d'anar amb amics que et donaren el seu suport va ser molt recomfortable.

A més no és un d'eixos actes avorrits i farragosos, al acontrari; tota una mena de grups escolars van amenitzar l'entrega de premis amb actuacions molt peculiars. Les que més recordo eren un conjunt de xiquetes que feien percussió amb diferents objectes i cantàven ''Sa-sa-Sa Sambori'' jajaja, i un altre (del qual vaig gaudir molt) va ser un altre conjunt d'estudiants que versionaven cançons (De Lluís Llach entre altres).

Guanyar o no guanyar no canvia massa, però he de dir que sí que et motiva a escriure més i, com que et donen l'oportunitat de llegir altres relats presentats, pots veure tècniques molt diverses i algunes de molt especials. És un empenta cap a dalt, una sensació que et dius ''pots, i has de fer-ho''.

Els premis materials eren els següents (i això que no era guanyador suprem, tan sols un dels seleccionats):

-Un conjunt de diversos llibres (5 o 6)

-Un CD amb tota mena de cançons en català actuals que toaven diversos pals: rock, indie,ska etc.

-Un 'trofeu'

-Un USB amb el logotip del Sambori.

-Boli,regla i altres eines estudiantils.

-La publicació del relat en un llibre que recull els diversos contes finalistes (d'aquest envien dos exemplars a casa una vegada és publicat).

Encara que allò que més recordo va ser: Anar amb els amics, riure amb ells i per supost el senzill sopar que vam fer en l'estació una vegada vam tornar de Vila-Real. Tota una experiència! ^^ >>.