“Dona havia de ser!” Alguns conductors masculins profereixen aquest comentari en ple tràfec circulatori arran de maniobres efectuades per una dona, segons ells, de manera lenta o errada. Açò mostra el sexisme de la societat. Però on té els orígens? Com es desenvolupa ara?
Ja la literatura medieval reflecteix el rol històric diferent de la dama –passiva i desvalguda- en contrast amb el trobador, qui s’arriscava activament pel seu amor. Així mateix, esmentarem si més no dues mostres de la literatura popular: és un llenyataire qui allibera del llop la Caputxeta indefensa. I el príncep desperta amb un bes salvador la dama que dormia passivament i profunda sota l’encanteri.
Avui dia el llenguatge publicitari també palesa la diferència dels rols. Per exemple, els anuncis d’aliments per a aprimar-se solen ésser protagonitzats només per dones. La salut preocupa a tota la població, però l’enfocament només estètic de la dietètica amaga el següent “manament social”: “-Amb el teu aspecte extern actual no seràs feliç. Només importa el cos. T’has de cuidar perquè has d’estar atractiva per als homes”.
En efecte, la publicitat és un àmbit poderós en què missatges discriminatoris d’aquesta mena s’emeten (conscientment?) i els rebem sense adonar-nos-en. Tant de bo els reflexionàrem, els qüestionàrem i els rebutjàrem.
No tots som publicistes, però tots nosaltres usem la llengua. L’ús de l’expressió “-Qui tinga més collons, que ho faça” connota que la valentia és només masculina. En tant que usuaris, tenim al nostre abast reflexionar sobre com ens expressem i decidir el desús d’aquesta i de moltes altres, com ara: “-Eixe ofici és de xiques” o “-Dona havia de ser!”.
